Demà dimarts col·laboro al projecte final de l’Adrià Barbosa, estudiant de composició de l’ESMuC. El concert serà a la sala Polivalent de L’Auditori a les 17:15h. i és gratuït.
És una passada de música!
Demà dimarts col·laboro al projecte final de l’Adrià Barbosa, estudiant de composició de l’ESMuC. El concert serà a la sala Polivalent de L’Auditori a les 17:15h. i és gratuït.
És una passada de música!
Aquest dissabte 12 de maig toco amb el grup “The Ripieno Consort”. Tocarem el Glòria de Vivaldi (amb els cors Diaula i de St. Quirze del Vallès) i tot un programa instrumental barroc i clàssic. El concert serà a l’església dels Josepets de la Pl. Lesseps de Barcelona a les 9′30 del vespre. L’entrada costa 5 euros.
El mateix concert es repetirà el diumenge 13 de maig a les 6:30 de la tarda a St. Quirze del Vallès.
(Qui em conegui i tingui ganes de veure’m tocar en directe… aquesta és l’oportunitat! no hi ha excusa que valgui, perquè és molt aprop de casa!)
Dissabte 5 de maig, representació de la cantata infantil “La ciutat i la lluna” amb lletra de Rafael Simó i música de Poire Vallvé. Els acompanyarem el quartet de corda que formem quatre noies de l’ESMuC. Serà al Teatre Clavé de Tordera (Plaça de Miquel Martí i Pol, s/n 08490 Tordera) de 7 a 8 de la tarda. L’entrada és gratuïta.
Si algú s’anima a venir… tant el conte com la música estan molt bé!
“D’allò que no es pot parlar, cal guardar-ne silenci”.
La Maria és una artista de cap a peus, a part de tocar la viola, sap dibuixar molt i molt bé, mireu el seu blog, (enllaç Maria Amorós) està ple de dibuixos preciosos i fantàstics! Un dels dibuixos que més m’agrada és aquest d’aquí al costat, és una carpeta per posar les partitures amb la meva viola dibuixada, és molt i molt especial, ens va dibuixar una per a cada instrument del Trio Fleta (un dia ja us en parlaré), però el que si us puc explicar ara, és que gràcies al seu suport el concert del Trio Fleta no va anar gens malament!
Ell és el meu professor de viola. És una persona admirable, tant per la seva manera de ser (l’home més discret i humil que he arribat a conèixer) com per la manera de tocar la viola: té una tècnica impressionant.
He trobat una biografia que demostra qui ha estat i qui és, encara que a vegades no és valorat de la manera que ho hauria de ser.
“Enrique Santiago nace en Madrid en 1939. Estudia en el Real Conservatorio de Música y Declamaciones de esa ciudad con el maestro Carlos Sedano, recibiendo el Premio Extraordinario Sarasate en 1961. Más tarde continúa sus estudios con Max Rostal enla Escuela Superior de Música de Colonia (Alemania).Sus puntos culminantes de su carrera son sus actividades como primer viola solista en tres orquestas de primer orden: la Orquesta de Cámara de Stuttgart,la Orquesta Sinfónica de la Radio de Baden-Baden, y por último la Orquesta Sinfónica de la Radio de Stuttgart. Desde 1975 imparte sus enseñanzas en la Escuela Superior de Música de esta misma ciudad.
Sus actuaciones como solista son muy numerosas, destacando las efectuadas en conjuntos de fama mundial, como la Orquesta de Cámara de Stuttgart yla Academy St. Martin in the Fields. Así mismo ha desarrollado una intensa actividad en el campo de la música de cámara como miembro fundador del sexteto de cuerda Stuttgarter Solisten y del Trio Diabelli (flauta, viola y guitarra) así como sus colaboraciones asiduas con el Melos Quartett. Con todos ellos ha efectuado numerosas giras de conciertos y grabaciones de discos.
Sus actividades en España se han multiplicado en los últimos años, desde su labor docente en los cursos Manuel de Falla del Festival de Granada (1972-1980); Música en Compostela y Curs Internacional de Vic (Barcelona, 1981-1986), pasando pos sus actuaciones con las Orquestas de RTVE, Nacional de España y Orquesta Ciudad de Barcelona, hasta sus recitales en dúo y sus recientes colaboraciones con el Trío de Barcelona. En 1984 abandonó su actividad orquestal para dedicarse de lleno a la enseñanza, la música de cámara y sus actuaciones como solista. En el Curso 1992-1993 ha colaborado en la Cátedra de Viola de la Escuela Superior de Música Reina Sofía.”
Voldria afegir que actualment és professor a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC) i al Conservatori Superior de Música de Palma de Mallorca. A més a més no ha deixat de tocar música de cambra, i encara realitza concerts!

En una festa, Albert Einstein va coincidir amb l’actor i director Charles Chaplin. Einstein, tot amable, li va dir: “El que sempre m’ha agradat de vostè és que el seu art és universal: tothom l’entén”. Chaplin li va respondre: “La seva obra si que és digna de respecte: tothom l’admira i pràcticament ningú la comprèn”.
He vist aquest video a un altre blog i no m’he pogut resistir a copiar-lo al meu blog. És molt divertit…
Aquest divendres 20 d’Abril toco amb l’Orquestra de Cambra Vila de Gràcia, dirigida per Francesc Rodríguez. Tocarem el “Divertiment en Re Major” de Mozart, la “Suite de Cambra” de Josep Garcia Gago (el meu avi!), i la “Serenata per cordes” d’Elgar.
El concert serà a l’església de Sant Joan de Gràcia, que està a la Pl. de la Virreina, a les 21 hores i l’entrada és gratuïta.
Hi esteu tots convidats!
En los países del capitalismo En el país del socialismo 
El camino del talento… El camino a los talentos!
La vida és com un instant que no ens deixa tornar enrere. Hem de cercar la manera de convertir-la en un cant.
Montserrat Pujol.
Al segle XIX, Theodor von Bischoff investigà el pes del cervell humà. Segons les seves dades, el pes mitjà del cervell de l’home era de 1350g i el de la dona de 1250g. Va concloure per tant que les dones tenien menys capacitats intel·lectuals que els homes. No va arribar a saber que el seu cervell, que el va donar a la ciència, pesava 1245g.