Canvia,
però comença a poc a poc, perquè la direcció és més important que la velocitat.
Seu en una altra cadira, a l’altre costat de la taula.
Després canvia de taula.

Quan surtis camina per l’altre acera.
Després canvia de camí, vés per altres carrers, tranquil·lament, i observa amb atenció els llocs per on passes.
Pren altres autobusos.
Canvia durant un temps la roba que portes.
Dóna les teves sabates velles.
Camina descalç algun dia.
Pren-te una tarda sencera per passejar lliurement per la platja o pel parc i escoltar el cant dels ocells.

Mira el món des d’altres perspectives.
Obre i tanca els calaixos i les portes amb la mà esquerra.
Dorm a l’altre cantó del llit… després, dorm en altres llits.
Mira altres programes de televisió, compra altres diaris…
llegeix altres llibres, viu altres amors.
No facis de l’hàbit un estil de vida.
Estima la novetat.
Vés a dormir més tard.
Vés a dormir més d’hora.
Aprèn una paraula nova en una altra llengua cada dia.
Corregeix la postura.
Menja una mica menys, escull menjars diferents,
condiments nous, colors nous, delícies noves.
Intenta que cada dia sigui nou, un costat nou, un mètode nou, un sabor nou, una manera de fer nova, un plaer nou, un amor nou, una vida nova.

Intenta-ho.
Fes nous amics.
Busca nous amors.
Tingues noves relacions.
Dina en altres locals, vés a altres restaurants, pren una altra beguda, compra el pa en un altre forn.
Dina més d’hora, sopa més tard i viceversa.
Escull un altre mercat… una altra marca de sabó, una altra pasta de dents…
Banyat en un altre moment del dia.

Escriu amb bolígrafs d’altres colors.
Passeja en altres llocs.
Estima molt, cada vegada més, de maneres diferents.
Canvia de bossa, de cartera, de maletes, canvia de cotxe, compra’t unes altres ulleres, escriu poesies.
Desfés-te dels rellotges vells, trenca delicadament aquells despertadors horrorosos.
Obre un compte en un altre banc.
Vés a altres cinemes, a altres perruqueries, a altres teatres, a altres museus.

Canvia.
Recorda que, de vida, només n’hi ha una.
I pensa seriosament a aconseguir una altra feina, una ocupació nova, una feina més light, més plaent, més digne, més humana.

Si no trobes raons per ser lliure, inventa-te-les.
Sigues creatiu.
I aprofita per fer un viatge senzill, llarg, si és possible sense destí.
Experimenta coses noves.
Varia novament.
Canvia de nou.
Experimenta una altra vegada.

De ben segur coneixeràs coses millors i coses pitjors que les que ja coneixes, però no és això el que importa.
El més important és el canvi, el moviment, el dinamisme, l’energia.
Només allò que és mort no canvia!

Repeteixo per la pura alegria de viure:
La salvació és el risc sense el qual la vida no val la pena!

EDSON MARQUES.

REPERTORI CATALÀ DEL SEGLE XX PER A VIOLA
[per Eulàlia Garcia Escobar]

Data: 5 de maig de 2008. Hora: 13.00
Lloc: esmuc (Aula de Cor)
Àmbit: CiC. Director: Salvador Brotons

PROGRAMA

Lluís Benejam (1914 – 1968):
Moments musicals per a viola i piano (1952)
I Romança (Moderato)
II Scherzo (Vivace)
III Allegro Moderato – Prestissimo

Salvador Brotons (1959):
Sonata op. 28 per a viola i piano (1982)
I Moderato amabile
II Adagio lugubre
III Molto Allegro

Xavier Montsalvatge (1912 – 2002):
Pregària a Santiago per a viola i piano (28 abril 1999)

Rafael Ferrer (1911 – 1988):
Test per a quatre violes (Estrena a Espanya)
I Con moto, dolce (27 novembre 1985)
II Allegro con spirito (3 novembre 1985)
III Andante. Naïf (17 desembre 1985)
IV Alla Marcia (6 febrer 1986)

INTÈRPRETS
Eulàlia Garcia Escobar, viola
Santiago Blanco, piano
Maria Amorós, viola II
Núria Pujolràs, viola III
Ignacio Cuello, viola IV

NOTA AL PROGRAMA

El divendres 29 de febrer (si, si, existeix) a les 18h aquestes alumnes de l’Enrique Santiago de l’ESMUC farem l’exàmen final de viola.

Es tocarà el primer moviment del concert en Re M d’Stamitz i el primer moviment del concert de Bartok o Walton.

(Foto de la primera audició el juny de 2005. Han canviat moltes coses des de llavors!! tant fisicament com instrumentalment, jijiji )

SIGNES VITALS

Per Ferran Mascarell

Per fi arriba l’AVE. Una gran notícia, sí; però no ens equivoquem a l’hora de valorar-la. Ratifica la insòlita tardança d’una infraestructura bàsica, i encara més el seu caràcter incomplet. Una estratègia racional de desenvolupament estatal hauria lligat Barcelona i Madrid fa almenys dues dècades. Una estratègia catalana ambiciosa hauria fixat l’establiment d’un vincle d’Alta Velocitat amb França com una prioritat des del dia després de recobrar l’autonomia.

El tren que ens arriba és tardà, inacabat i radial entorn la gran capital. L’Alta Velocitat, serà aquí de veritat quan vingui de França i connecti Barcelona, Catalunya i Espanya amb Europa. No hi ha, doncs, gaire a celebrar. El tren que ha d’arribar està lluny. Ha arribat un petit ramal. Plasma la metàfora de l’Espanya d’avui. Permetrà anar i venir amb major facilitat a Madrid. Confirma una Espanya centralitzada. L’AVE que arriba porta un retard de 20 anys; el que hauria d’haver arribat encara no ha sortit de l’estació. Correm el risc d’equivocar-nos de tren.

Article publicat al diari adn el dimarts 12 de febrer

Clickeu aquest enllaç i mireu el video, veureu que en alguns aspectes no hi ha tanta diferència entre els italians i els espanyols…

http://tcc.itc.it/people/rocchi/fun/europe.html

(enceneu els altaveus)

Demà dijous 31 a les 19 hores l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC toquem a la Sala Pau Casals de L’Auditori. El programa serà: Wolfgang Amadeus Mozart: Concert per a clarinet i orquestra, KV622, en La major  i Dmitrij Sostakovic: Simfonia núm. 5, op. 47, en Re menor.

Clarinet solista: Ona Cardona. Direcció: Salvador Mas.

L’entrada és gratuïta. Hi esteu tots convidats!

Divendres tocarem el mateix programa a Vila-Seca a les 21′30h.

Imagineu que aneu tranquilament pel carrer i us passa això:

El passat 16 de desembre vaig tocar juntament amb la Núria Pujolràs a la Marató de Cambra que va organitzar l’ESMuC. Vam tocar el primer moviment (Allegro espressivo) del Duo III per a dos violes en Fa Major d’Alessandro Rolla.

Tot i que jo tenia febre… va anar bastant bé!

Encara que sigui tard, us desitjo un feliç any 2008. I no oblideu de… 

Aquí deixo un petit recull de les fotos del curs de Santiago. Ha estat genial, uns dies fantàstics i amb gent encara més fantàstica. Si a la Maria no li sap greu li copiaré i afegiré alguna coseta al comentari que ha fet sobre el curs… tants records i moments especials…

Santiago un any més.

Gaudeamus igitur… vosaltres sou músics?

Companys retrobats, companys nous, molta il·lusió. Fred… fred… una mica de sol… fred… fred… fred… Música de cambra, duets i quartets, quintets “bons” i “dolents” (viola de prestigio…) Ping-pong, nous jugadors, mateixos guanyadors? i mentrestant guitarrista estudiant a tot hora. Molts actes. Molts. Molts. Molts actes. Atacs de riure (jijiji Maria…) Conferències inacabables i poc preparades amb adormides per part d’alguns. Bones migdiades… Cafès amb llet a mig matí. La Conga… ballaruca sense parar! Composicions privades? Entrepans eixuts… Quiere provar un poco de tarta!!! Tenemos una oferta… Doña Dolores. Patates fregides i oli, molt d’oli. L’aula de la tele… Acudits bons, acudits no tant bons, acudits molt dolents. Maletes i vols amb turbulències. Unes sabates, que difícil comprar unes sabates! Una queimada… Converses que fan créixer. “Muy mal! Lo ha hecho usted muy mal!” La catedral amb les “arbotes”. El bota fumeiro! (encara no sé com s’escriu) Anem a caminar una mica? No te preocupes Pedro, no muy lejos. Xocolata calenta… L’Alameda. Quiere usted volaaaar?!? i podria seguir tota la nit. M’ho he passat molt bé… gràcies a tots.

Aqui deixo una petita mostra del que ha estat la JONC. Molt treball i esforç però alhora uns dies genials. Resumint es pot dir que… (copio un petit resum que ha fet la Joana al seu blog, no t’importa oi? :) )   

- ELS ENIGMESSSSSSSSS!!!!!!!!! pels que no ho sabeu, ha sigut l’encontre dels enigmes! en sé un munt!! n’hi ha de molt divertits! quan vulgueu us els explico!!
- Les mitges parts sota el sol o les poques ombres, dins el bar fent un cafè o a l’spar comprant qualsevol cosa x menjar.
- El repertori fabulós a tocar (i a no tocar també).
- Les llistes x fixtar a dinar.
- La pujada a la seu cantant la trinca, el bona nit bons germans (la lluna la pruna) i altres…
- Els viatges x assajar a barcelona i x na a cantonigros (casa de antonio el grande) acompanyats de les mil cançons dels dibuixos animats de la infancia i de les pel·lícules varies, després.
- Les nits, dia si dia no, ballant al river o davant del river fins a les tantes, esquivant, o no, personal.
- Les mil hores d’assaig morint-nos a l’escenari o entre les butaques del públic.
-Les estones a l’hotel dormint migdiada,
- Els famosos tè’s després de dinar dels cuals només vaig assisstir-ne a un. (la son s’ho valia)
- Eiiiiiiii la caputxeta dolça!!!!
- Els solos del bolero solitaris dalt l’escenari (olé x tots!)
- Els concerts amb el super motivat… 

- mmmmmmmmmm…… em sembla que… així que resalti, res més de la jonc…

Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarte un día sin saber que hacer,
tener miedo a tus recuerdos.

Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quieres,
abandonarlo todo por miedo,
no convertir en realidad tus sueños.

Queda prohibido no demostrar tu amor,
hacer que alguien pague tus deudas y el mal humor.

Queda prohibido dejar a tus amigos,
no intentar comprender lo que vivieron juntos,
llamarles solo cuando los necesitas.

Queda prohibido no ser tú ante la gente,
fingir ante las personas que no te importan,
hacerte el gracioso con tal de que te recuerden,
olvidar a toda la gente que te quiere.

Queda prohibido no hacer las cosas por ti mismo,
tener miedo a la vida y a sus compromisos,
no vivir cada día como si fuera un ultimo suspiro.

Queda prohibido echar a alguien de menos sin
alegrarte, olvidar sus ojos, su risa,
todo porque sus caminos han dejado de abrazarse,
olvidar su pasado y pagarlo con su presente.

Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen mas que la tuya,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha.

Queda prohibido no crear tu historia,
no tener un momento para la gente que te necesita,
no comprender que lo que la vida te da, también te lo quita.

Queda prohibido no buscar tu felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva,
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin ti este mundo no sería igual.

Pablo Neruda.

M’encanta… escolteu, escolteu!


Si no vas molt de pressa pels voltants del meu carrer,
veuràs les cases blanques i un bar que està sempre obert.
Bicicletes que van amunt i avall, que travessen tot el parc,
una església molt a prop del mar i carrers amb nom de sant.
Si no vas de pressa i mires al teu voltant,
veuràs portes obertes que et conviden a passar.
Digue’m si el carrer fa olor de mar, si fan soroll els finestrons,
si les sirenes sonen cap al tard, si a les terrasses hi ha coloms.
Si vas a prop del mar, si veus la meva gent,
si vas a prop del mar, digue’ls-hi que penso en ells.
Si no vas molt de pressa i et pots aturar,
mira’m les seves cares, si hi veus el temps passar.
Si en els seus ulls hi ha felicitat i en la pell el seu treball,
si la veda segueix endavant, com jo la puc recordar.
Si vas a prop del mar, si veus la meva gent,
si vas a prop del mar, digue’ls-hi que penso en ells.
Si vas a prop del mar, si vas a prop del meu carrer,
si vas a prop del mar, veuràs la meva gent.

Aprop del mar – SAU

(St. Joan una passada. Nenes: s’ha de repetir!)

Un cop fet el concert de l’orquestra, tots els examens i entregats tots els treballs, alguns podem dir que… LES VACANCES JA SÓN AQUI!!!! i la millor manera de celebrar-ho és amb la revetlla de St. Joan! Si si, aquesta nit és la més curta de l’any però segur que serà la més intensa!!
Us deixo amb la lletra d’una cançó que em dóna molta força per començar l’estiu! i segur que molts coneixeu:

Treu la pols de la maleta,
avui pots creure en tu...
Omple-la de mil promeses,
recupera el què has perdut,
sigues tu el teu equipatge
i el vent el teu escut,
que comenci el teu viatge
el que sempre tu has volgut. 

No el pots deixar escapar,
ha arribat el teu estiu.

Lliga el temps a les sabates
i deixa’l pel camí,
surt d’aquí amb la llum de l’alba
fins que caigui la nit.
Perquè el sol ja no perdona,
ja no perdona res,
saps molt bé que hauràs de fer-ho
abans no arribi el fred;
la calor és cosa d’hores
i el fred és molt intens. 

No el pots deixar escapar,
és el teu estiu.
No el pots abandonar,
és el teu estiu.
Tira’t la vida a l’esquena,
no perdis més el fil,
no el deixis escapar,
ha arribat el teu estiu.

Si creus que això s’acaba,
sigues qui vols ser.
Treu-te el sol de la butxaca
i posa-te’l a la pell.
Mai veuràs l’ultima tarda
ni mai l’últim adéu,
si és cert que són quatre dies,
digue’m què penses fer;
la vida t’està esperant
molt lluny del teu carrer. 

No el pots deixar escapar,
és el teu estiu.
No el pots abandonar,
és el teu estiu.
Tira’t la vida a l’esquena,
no perdis més el fil,
no el deixis escapar,
ha arribat el teu estiu. 

El teu estiu – SAU 

BON ESTIU A TOTHOM!!!!

Sobra el final però és l’únic trosset que he trobat… ho recordeu?

Amb motiu de la Festa de la Música 2007:

Cobla de l’ESMUC: Jordi León, director. A les 17.00 hores. Sala Pau Casals de L’Auditori. Sardanes de Pep Ventura, Juli Garreta, Josep Serra i Joaquim Serra i obres lliures per a cobla de Salvador Brotons, Carles Guinovart i Manuel Oltra. Gratuït.

Orquestra Simfònica de l’ESMUC: Enrique Mazzola, director. A les 19.00 hores. Sala Pau Casals de L’Auditori. John Henry de Copland; Quatre danses del ballet Estancia de Ginastera i Danses Simfòniques de West Side Story de Bernstein. Gratuït.

Big band de l’ESMUC: Patrick Langham, director. A les 21.30 hores. Sala Pau Casals de L’Auditòri. Selecció d’estàndards del Jazz, diversos autors. Gratuït.

Aquest divendres 15 de juny els alumnes de música de cambra del Quartet Casals fem l’audició de final de quadrimestre.

El meu quartet tocarem un quartet de Mozart a les 16h a l’ESMuC. L’entrada és gratuïta.

Dijous 31 de juny audició dels alumnes de música de cambra de Kennedy Moretti a l’aula d’orquestra de l’ESMuC a les 12h.

Jo tocaré juntament amb el Santi Blanco una sonata per a viola i piano de Salvador Brotons.

Hi esteu tots convidats!