Canvia,
però comença a poc a poc, perquè la direcció és més important que la velocitat.
Seu en una altra cadira, a l’altre costat de la taula.
Després canvia de taula.

Quan surtis camina per l’altre acera.
Després canvia de camí, vés per altres carrers, tranquil·lament, i observa amb atenció els llocs per on passes.
Pren altres autobusos.
Canvia durant un temps la roba que portes.
Dóna les teves sabates velles.
Camina descalç algun dia.
Pren-te una tarda sencera per passejar lliurement per la platja o pel parc i escoltar el cant dels ocells.

Mira el món des d’altres perspectives.
Obre i tanca els calaixos i les portes amb la mà esquerra.
Dorm a l’altre cantó del llit… després, dorm en altres llits.
Mira altres programes de televisió, compra altres diaris…
llegeix altres llibres, viu altres amors.
No facis de l’hàbit un estil de vida.
Estima la novetat.
Vés a dormir més tard.
Vés a dormir més d’hora.
Aprèn una paraula nova en una altra llengua cada dia.
Corregeix la postura.
Menja una mica menys, escull menjars diferents,
condiments nous, colors nous, delícies noves.
Intenta que cada dia sigui nou, un costat nou, un mètode nou, un sabor nou, una manera de fer nova, un plaer nou, un amor nou, una vida nova.

Intenta-ho.
Fes nous amics.
Busca nous amors.
Tingues noves relacions.
Dina en altres locals, vés a altres restaurants, pren una altra beguda, compra el pa en un altre forn.
Dina més d’hora, sopa més tard i viceversa.
Escull un altre mercat… una altra marca de sabó, una altra pasta de dents…
Banyat en un altre moment del dia.

Escriu amb bolígrafs d’altres colors.
Passeja en altres llocs.
Estima molt, cada vegada més, de maneres diferents.
Canvia de bossa, de cartera, de maletes, canvia de cotxe, compra’t unes altres ulleres, escriu poesies.
Desfés-te dels rellotges vells, trenca delicadament aquells despertadors horrorosos.
Obre un compte en un altre banc.
Vés a altres cinemes, a altres perruqueries, a altres teatres, a altres museus.

Canvia.
Recorda que, de vida, només n’hi ha una.
I pensa seriosament a aconseguir una altra feina, una ocupació nova, una feina més light, més plaent, més digne, més humana.

Si no trobes raons per ser lliure, inventa-te-les.
Sigues creatiu.
I aprofita per fer un viatge senzill, llarg, si és possible sense destí.
Experimenta coses noves.
Varia novament.
Canvia de nou.
Experimenta una altra vegada.

De ben segur coneixeràs coses millors i coses pitjors que les que ja coneixes, però no és això el que importa.
El més important és el canvi, el moviment, el dinamisme, l’energia.
Només allò que és mort no canvia!

Repeteixo per la pura alegria de viure:
La salvació és el risc sense el qual la vida no val la pena!

EDSON MARQUES.

SIGNES VITALS

Per Ferran Mascarell

Per fi arriba l’AVE. Una gran notícia, sí; però no ens equivoquem a l’hora de valorar-la. Ratifica la insòlita tardança d’una infraestructura bàsica, i encara més el seu caràcter incomplet. Una estratègia racional de desenvolupament estatal hauria lligat Barcelona i Madrid fa almenys dues dècades. Una estratègia catalana ambiciosa hauria fixat l’establiment d’un vincle d’Alta Velocitat amb França com una prioritat des del dia després de recobrar l’autonomia.

El tren que ens arriba és tardà, inacabat i radial entorn la gran capital. L’Alta Velocitat, serà aquí de veritat quan vingui de França i connecti Barcelona, Catalunya i Espanya amb Europa. No hi ha, doncs, gaire a celebrar. El tren que ha d’arribar està lluny. Ha arribat un petit ramal. Plasma la metàfora de l’Espanya d’avui. Permetrà anar i venir amb major facilitat a Madrid. Confirma una Espanya centralitzada. L’AVE que arriba porta un retard de 20 anys; el que hauria d’haver arribat encara no ha sortit de l’estació. Correm el risc d’equivocar-nos de tren.

Article publicat al diari adn el dimarts 12 de febrer

Una vegada Marilyn Monroe va coincidir amb Albert Einstein i li va dir en broma: “No opina que hauríem de tenir un fill junts perquè tingués el meu físic i la seva intel·ligència?” El professor va respondre: “El que em preocupa, benvolguda senyoreta, és que l’experiment sortís al revés”.

“D’allò que no es pot parlar, cal guardar-ne silenci”.

En una festa, Albert Einstein va coincidir amb l’actor i director Charles Chaplin. Einstein, tot amable, li va dir: “El que sempre m’ha agradat de vostè és que el seu art és universal: tothom l’entén”. Chaplin li va respondre: “La seva obra si que és digna de respecte: tothom l’admira i pràcticament ningú la comprèn”.

“El cor té raons que la raó desconeix”.

La vida és com un instant que no ens deixa tornar enrere. Hem de cercar la manera de convertir-la en un cant.

Montserrat Pujol.

Al segle XIX, Theodor von Bischoff investigà el pes del cervell humà. Segons les seves dades, el pes mitjà del cervell de l’home era de 1350g i el de la dona de 1250g. Va concloure per tant que les dones tenien menys capacitats intel·lectuals que els homes. No va arribar a saber que el seu cervell, que el va donar a la ciència, pesava 1245g.