CARPE DIEM

Aquí deixo un petit recull de les fotos del curs de Santiago. Ha estat genial, uns dies fantàstics i amb gent encara més fantàstica. Si a la Maria no li sap greu li copiaré i afegiré alguna coseta al comentari que ha fet sobre el curs… tants records i moments especials…

Santiago un any més.

Gaudeamus igitur… vosaltres sou músics?

Companys retrobats, companys nous, molta il·lusió. Fred… fred… una mica de sol… fred… fred… fred… Música de cambra, duets i quartets, quintets “bons” i “dolents” (viola de prestigio…) Ping-pong, nous jugadors, mateixos guanyadors? i mentrestant guitarrista estudiant a tot hora. Molts actes. Molts. Molts. Molts actes. Atacs de riure (jijiji Maria…) Conferències inacabables i poc preparades amb adormides per part d’alguns. Bones migdiades… Cafès amb llet a mig matí. La Conga… ballaruca sense parar! Composicions privades? Entrepans eixuts… Quiere provar un poco de tarta!!! Tenemos una oferta… Doña Dolores. Patates fregides i oli, molt d’oli. L’aula de la tele… Acudits bons, acudits no tant bons, acudits molt dolents. Maletes i vols amb turbulències. Unes sabates, que difícil comprar unes sabates! Una queimada… Converses que fan créixer. “Muy mal! Lo ha hecho usted muy mal!” La catedral amb les “arbotes”. El bota fumeiro! (encara no sé com s’escriu) Anem a caminar una mica? No te preocupes Pedro, no muy lejos. Xocolata calenta… L’Alameda. Quiere usted volaaaar?!? i podria seguir tota la nit. M’ho he passat molt bé… gràcies a tots.

Aqui deixo una petita mostra del que ha estat la JONC. Molt treball i esforç però alhora uns dies genials. Resumint es pot dir que… (copio un petit resum que ha fet la Joana al seu blog, no t’importa oi? :) )   

- ELS ENIGMESSSSSSSSS!!!!!!!!! pels que no ho sabeu, ha sigut l’encontre dels enigmes! en sé un munt!! n’hi ha de molt divertits! quan vulgueu us els explico!!
- Les mitges parts sota el sol o les poques ombres, dins el bar fent un cafè o a l’spar comprant qualsevol cosa x menjar.
- El repertori fabulós a tocar (i a no tocar també).
- Les llistes x fixtar a dinar.
- La pujada a la seu cantant la trinca, el bona nit bons germans (la lluna la pruna) i altres…
- Els viatges x assajar a barcelona i x na a cantonigros (casa de antonio el grande) acompanyats de les mil cançons dels dibuixos animats de la infancia i de les pel·lícules varies, després.
- Les nits, dia si dia no, ballant al river o davant del river fins a les tantes, esquivant, o no, personal.
- Les mil hores d’assaig morint-nos a l’escenari o entre les butaques del públic.
-Les estones a l’hotel dormint migdiada,
- Els famosos tè’s després de dinar dels cuals només vaig assisstir-ne a un. (la son s’ho valia)
- Eiiiiiiii la caputxeta dolça!!!!
- Els solos del bolero solitaris dalt l’escenari (olé x tots!)
- Els concerts amb el super motivat… 

- mmmmmmmmmm…… em sembla que… així que resalti, res més de la jonc…

En un petit carrer del barri de Gràcia de Barcelona se senten crits i rialles desenfrenades. Són un grup de 7 noies embogides per no se sap què. Es posen a fer-se fotos (en grup, de dos i tres en tres, totes rectes, totes torçades, tres cap a la dreta i tres cap a l’esquerra,…). Ara agafen la bamba d’una d’elles, es fan fotos amb la bamba, l’oloren, riuen (es veu que això els hi fa molta gràcia). Li tornen la bamba i es posen a córrer per tot el carrer, rient sense parar, algunes criden, però totes van molt ràpid, com si algú les perseguís (acaben creient que algú les persegueix). Arriben a una plaça i segueixen corrent, donant-hi voltes. La gent les mira (deuen estar borratxes) no, no han begut ni una gota d’alcohol. Elles segueixen corrent i donant voltes, ara s’agafen i fan el “trenecito” per tota la plaça ¬¬. De cop, una d’elles veu una reixa amb el dibuix d’un desert. (Veniu! jajaja, voleu anar al desert? wenga, nos vamos a hacer una foto, como si estuviéramos en el desierto para que la gente se piense que hemos ido. I les altres dos, si,si… wenga, fes-nos una foto!! Jajaja). S’ajupen, s’estan a punt de caure al terra, s’aguanten el riure… es fan la foto i segueixen corrent.