Clickeu aquest enllaç i mireu el video, veureu que en alguns aspectes no hi ha tanta diferència entre els italians i els espanyols…

http://tcc.itc.it/people/rocchi/fun/europe.html

(enceneu els altaveus)

Imagineu que aneu tranquilament pel carrer i us passa això:

Encara que sigui tard, us desitjo un feliç any 2008. I no oblideu de… 

Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarte un día sin saber que hacer,
tener miedo a tus recuerdos.

Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quieres,
abandonarlo todo por miedo,
no convertir en realidad tus sueños.

Queda prohibido no demostrar tu amor,
hacer que alguien pague tus deudas y el mal humor.

Queda prohibido dejar a tus amigos,
no intentar comprender lo que vivieron juntos,
llamarles solo cuando los necesitas.

Queda prohibido no ser tú ante la gente,
fingir ante las personas que no te importan,
hacerte el gracioso con tal de que te recuerden,
olvidar a toda la gente que te quiere.

Queda prohibido no hacer las cosas por ti mismo,
tener miedo a la vida y a sus compromisos,
no vivir cada día como si fuera un ultimo suspiro.

Queda prohibido echar a alguien de menos sin
alegrarte, olvidar sus ojos, su risa,
todo porque sus caminos han dejado de abrazarse,
olvidar su pasado y pagarlo con su presente.

Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen mas que la tuya,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha.

Queda prohibido no crear tu historia,
no tener un momento para la gente que te necesita,
no comprender que lo que la vida te da, también te lo quita.

Queda prohibido no buscar tu felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva,
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin ti este mundo no sería igual.

Pablo Neruda.

Si no vas molt de pressa pels voltants del meu carrer,
veuràs les cases blanques i un bar que està sempre obert.
Bicicletes que van amunt i avall, que travessen tot el parc,
una església molt a prop del mar i carrers amb nom de sant.
Si no vas de pressa i mires al teu voltant,
veuràs portes obertes que et conviden a passar.
Digue’m si el carrer fa olor de mar, si fan soroll els finestrons,
si les sirenes sonen cap al tard, si a les terrasses hi ha coloms.
Si vas a prop del mar, si veus la meva gent,
si vas a prop del mar, digue’ls-hi que penso en ells.
Si no vas molt de pressa i et pots aturar,
mira’m les seves cares, si hi veus el temps passar.
Si en els seus ulls hi ha felicitat i en la pell el seu treball,
si la veda segueix endavant, com jo la puc recordar.
Si vas a prop del mar, si veus la meva gent,
si vas a prop del mar, digue’ls-hi que penso en ells.
Si vas a prop del mar, si vas a prop del meu carrer,
si vas a prop del mar, veuràs la meva gent.

Aprop del mar – SAU

(St. Joan una passada. Nenes: s’ha de repetir!)

Un cop fet el concert de l’orquestra, tots els examens i entregats tots els treballs, alguns podem dir que… LES VACANCES JA SÓN AQUI!!!! i la millor manera de celebrar-ho és amb la revetlla de St. Joan! Si si, aquesta nit és la més curta de l’any però segur que serà la més intensa!!
Us deixo amb la lletra d’una cançó que em dóna molta força per començar l’estiu! i segur que molts coneixeu:

Treu la pols de la maleta,
avui pots creure en tu...
Omple-la de mil promeses,
recupera el què has perdut,
sigues tu el teu equipatge
i el vent el teu escut,
que comenci el teu viatge
el que sempre tu has volgut. 

No el pots deixar escapar,
ha arribat el teu estiu.

Lliga el temps a les sabates
i deixa’l pel camí,
surt d’aquí amb la llum de l’alba
fins que caigui la nit.
Perquè el sol ja no perdona,
ja no perdona res,
saps molt bé que hauràs de fer-ho
abans no arribi el fred;
la calor és cosa d’hores
i el fred és molt intens. 

No el pots deixar escapar,
és el teu estiu.
No el pots abandonar,
és el teu estiu.
Tira’t la vida a l’esquena,
no perdis més el fil,
no el deixis escapar,
ha arribat el teu estiu.

Si creus que això s’acaba,
sigues qui vols ser.
Treu-te el sol de la butxaca
i posa-te’l a la pell.
Mai veuràs l’ultima tarda
ni mai l’últim adéu,
si és cert que són quatre dies,
digue’m què penses fer;
la vida t’està esperant
molt lluny del teu carrer. 

No el pots deixar escapar,
és el teu estiu.
No el pots abandonar,
és el teu estiu.
Tira’t la vida a l’esquena,
no perdis més el fil,
no el deixis escapar,
ha arribat el teu estiu. 

El teu estiu – SAU 

BON ESTIU A TOTHOM!!!!

Sobra el final però és l’únic trosset que he trobat… ho recordeu?

He vist aquest video a un altre blog i no m’he pogut resistir a copiar-lo al meu blog. És molt divertit…

Poder viure a prop d’aquest camí

poder beure l’aigua d’aquest riu.

Sentir la pluja com cau i ens mulla

i tenir-te al meu costat

agafant-te de la mà

per si no ho podem fer demà.

Veure els arbres créixer cap al cel

i saber que res no els pararà.

Voldria escriure que això canvia

i aquest món es pot salvar

però em temo que tot això se’n va. 

Obro els ulls, miro al meu voltant

i veig com tot això s’acaba.

Si algú em volgués explicar per què

ningú no ho vol intentar

que això es pot salvar.

Si algú em pogués explicar

per què els rius estan contaminats

per què el mar és un avocador

quantes espècies ja s’han carregat.

I el fill de puta que cremi aquests boscos

que li tallin les manspot

ser així no els cremaran.

Això es pot salvar-SAU.

Munch escribió: “Una noche anduve por un camino. Por debajo de mí estaban la ciudad y el fiordo. Me quedé mirando el fiordo, el sol se estaba poniendo. Las nubes se tiñeron de rojo, como la sangre. Sentí como un grito a través de la naturaleza. Me pareció oír un grito. Pinté este cuadro, pinté las nubes como sangre verdadera. Los colores gritaban”.

Mireu aquest video fins al final. No té desperdici. Quin crack del violí en tota mena d’estils musicals!!