El divendres 29 de febrer (si, si, existeix) a les 18h aquestes alumnes de l’Enrique Santiago de l’ESMUC farem l’exàmen final de viola.
Es tocarà el primer moviment del concert en Re M d’Stamitz i el primer moviment del concert de Bartok o Walton.
(Foto de la primera audició el juny de 2005. Han canviat moltes coses des de llavors!! tant fisicament com instrumentalment, jijiji 
)
SIGNES VITALS
Per Ferran Mascarell
Per fi arriba l’AVE. Una gran notícia, sí; però no ens equivoquem a l’hora de valorar-la. Ratifica la insòlita tardança d’una infraestructura bàsica, i encara més el seu caràcter incomplet. Una estratègia racional de desenvolupament estatal hauria lligat Barcelona i Madrid fa almenys dues dècades. Una estratègia catalana ambiciosa hauria fixat l’establiment d’un vincle d’Alta Velocitat amb França com una prioritat des del dia després de recobrar l’autonomia.
El tren que ens arriba és tardà, inacabat i radial entorn la gran capital. L’Alta Velocitat, serà aquí de veritat quan vingui de França i connecti Barcelona, Catalunya i Espanya amb Europa. No hi ha, doncs, gaire a celebrar. El tren que ha d’arribar està lluny. Ha arribat un petit ramal. Plasma la metàfora de l’Espanya d’avui. Permetrà anar i venir amb major facilitat a Madrid. Confirma una Espanya centralitzada. L’AVE que arriba porta un retard de 20 anys; el que hauria d’haver arribat encara no ha sortit de l’estació. Correm el risc d’equivocar-nos de tren.
Article publicat al diari adn el dimarts 12 de febrer
Clickeu aquest enllaç i mireu el video, veureu que en alguns aspectes no hi ha tanta diferència entre els italians i els espanyols…
http://tcc.itc.it/people/rocchi/fun/europe.html
(enceneu els altaveus)
 | Ferran a Qui sóc? |
 | Simona a Canvia… |
 | Pere a Concert per a web cam |
 | alba a Canvia… |
 | erick a ¿Quién soy? |
| alba a “Música en Compostela… |
 | pere a La broma de les 100 perso… |
