En un petit carrer del barri de Gràcia de Barcelona se senten crits i rialles desenfrenades. Són un grup de 7 noies embogides per no se sap què. Es posen a fer-se fotos (en grup, de dos i tres en tres, totes rectes, totes torçades, tres cap a la dreta i tres cap a l’esquerra,…). Ara agafen la bamba d’una d’elles, es fan fotos amb la bamba, l’oloren, riuen (es veu que això els hi fa molta gràcia). Li tornen la bamba i es posen a córrer per tot el carrer, rient sense parar, algunes criden, però totes van molt ràpid, com si algú les perseguís (acaben creient que algú les persegueix). Arriben a una plaça i segueixen corrent, donant-hi voltes. La gent les mira (deuen estar borratxes) no, no han begut ni una gota d’alcohol. Elles segueixen corrent i donant voltes, ara s’agafen i fan el “trenecito” per tota la plaça ¬¬. De cop, una d’elles veu una reixa amb el dibuix d’un desert. (Veniu! jajaja, voleu anar al desert? wenga, nos vamos a hacer una foto, como si estuviéramos en el desierto para que la gente se piense que hemos ido. I les altres dos, si,si… wenga, fes-nos una foto!! Jajaja). S’ajupen, s’estan a punt de caure al terra, s’aguanten el riure… es fan la foto i segueixen corrent.
