Canvia…

Canvia,
però comença a poc a poc, perquè la direcció és més important que la velocitat.
Seu en una altra cadira, a l’altre costat de la taula.
Després canvia de taula.

Quan surtis camina per l’altre acera.
Després canvia de camí, vés per altres carrers, tranquil·lament, i observa amb atenció els llocs per on passes.
Pren altres autobusos.
Canvia durant un temps la roba que portes.
Dóna les teves sabates velles.
Camina descalç algun dia.
Pren-te una tarda sencera per passejar lliurement per la platja o pel parc i escoltar el cant dels ocells.

Mira el món des d’altres perspectives.
Obre i tanca els calaixos i les portes amb la mà esquerra.
Dorm a l’altre cantó del llit… després, dorm en altres llits.
Mira altres programes de televisió, compra altres diaris…
llegeix altres llibres, viu altres amors.
No facis de l’hàbit un estil de vida.
Estima la novetat.
Vés a dormir més tard.
Vés a dormir més d’hora.
Aprèn una paraula nova en una altra llengua cada dia.
Corregeix la postura.
Menja una mica menys, escull menjars diferents,
condiments nous, colors nous, delícies noves.
Intenta que cada dia sigui nou, un costat nou, un mètode nou, un sabor nou, una manera de fer nova, un plaer nou, un amor nou, una vida nova.

Intenta-ho.
Fes nous amics.
Busca nous amors.
Tingues noves relacions.
Dina en altres locals, vés a altres restaurants, pren una altra beguda, compra el pa en un altre forn.
Dina més d’hora, sopa més tard i viceversa.
Escull un altre mercat… una altra marca de sabó, una altra pasta de dents…
Banyat en un altre moment del dia.

Escriu amb bolígrafs d’altres colors.
Passeja en altres llocs.
Estima molt, cada vegada més, de maneres diferents.
Canvia de bossa, de cartera, de maletes, canvia de cotxe, compra’t unes altres ulleres, escriu poesies.
Desfés-te dels rellotges vells, trenca delicadament aquells despertadors horrorosos.
Obre un compte en un altre banc.
Vés a altres cinemes, a altres perruqueries, a altres teatres, a altres museus.

Canvia.
Recorda que, de vida, només n’hi ha una.
I pensa seriosament a aconseguir una altra feina, una ocupació nova, una feina més light, més plaent, més digne, més humana.

Si no trobes raons per ser lliure, inventa-te-les.
Sigues creatiu.
I aprofita per fer un viatge senzill, llarg, si és possible sense destí.
Experimenta coses noves.
Varia novament.
Canvia de nou.
Experimenta una altra vegada.

De ben segur coneixeràs coses millors i coses pitjors que les que ja coneixes, però no és això el que importa.
El més important és el canvi, el moviment, el dinamisme, l’energia.
Només allò que és mort no canvia!

Repeteixo per la pura alegria de viure:
La salvació és el risc sense el qual la vida no val la pena!

EDSON MARQUES.

Comentaris (2)

Projecte final

REPERTORI CATALÀ DEL SEGLE XX PER A VIOLA
[per Eulàlia Garcia Escobar]

Data: 5 de maig de 2008. Hora: 13.00
Lloc: esmuc
 (Aula de Cor)
Àmbit: CiC. Director: Salvador Brotons


PROGRAMA

Lluís Benejam (1914 – 1968):
Moments musicals per a viola i piano (1952)
I Romança (Moderato)
II Scherzo (Vivace)
III Allegro Moderato – Prestissimo

Salvador Brotons (1959):
Sonata op. 28 per a viola i piano (1982)
I Moderato amabile
II Adagio lugubre
III Molto Allegro

Xavier Montsalvatge (1912 – 2002):
Pregària a Santiago per a viola i piano (28 abril 1999)

Rafael Ferrer (1911 – 1988):
Test per a quatre violes (Estrena a Espanya)
I Con moto, dolce (27 novembre 1985)
II Allegro con spirito (3 novembre 1985)
III Andante. Naïf (17 desembre 1985)
IV Alla Marcia (6 febrer 1986)


INTÈRPRETS
Eulàlia Garcia Escobar, viola
Santiago Blanco, piano
Maria Amorós
, viola II
Núria Pujolràs
, viola III
Ignacio Cuello
, viola IV

 

NOTA AL PROGRAMA

La gran revolució que experimenta la viola al segle XX a Europa, amb la creació de grans concerts i obres solistes, i amb el sorgiment de grans intèrprets que van inspirar a molts compositors, contribuint a elevar el prestigi de l’instrument i van concedir a la viola la importància merescuda que no havia tingut en segles anteriors, sembla que a Espanya va passar desapercebuda.
A la primera meitat del segle XX la viola seguia tenint un paper purament acompanyant i el seu repertori espanyol era gairebé inexistent, però a partir de la segona meitat de segle van sorgir importants intèrprets de viola i, lentament, els compositors van incorporar obres per a l’instrument. De manera que avui dia existeixen més d’un centenar d’obres.
De tota aquesta producció, més de la meitat són de compositors catalans. Per això, l’objectiu principal d’aquest projecte ha estat investigar i recopilar totes aquestes obres catalanes per a viola sola, viola i piano, viola i orquestra i vàries violes, ja que es tracta d’un repertori força extens i pràcticament desconegut.  

En el concert d’avui, s’escoltaran quatre de les cinquanta-sis obres que componen aquest “repertori català del segle XX per a viola”.

Feu un comentari

El merengue de la fi del món

Feu un comentari

Exàmen de viola

dsc00035.jpg

El divendres 29 de febrer (si, si, existeix) a les 18h aquestes alumnes de l’Enrique Santiago de l’ESMUC farem l’exàmen final de viola.

Es tocarà el primer moviment del concert en Re M d’Stamitz i el primer moviment del concert de Bartok o Walton.

(Foto de la primera audició el juny de 2005. Han canviat moltes coses des de llavors!! tant fisicament com instrumentalment, jijiji ;))

Feu un comentari

L’arribada de l’AVE

SIGNES VITALS

Per Ferran Mascarell

Per fi arriba l’AVE. Una gran notícia, sí; però no ens equivoquem a l’hora de valorar-la. Ratifica la insòlita tardança d’una infraestructura bàsica, i encara més el seu caràcter incomplet. Una estratègia racional de desenvolupament estatal hauria lligat Barcelona i Madrid fa almenys dues dècades. Una estratègia catalana ambiciosa hauria fixat l’establiment d’un vincle d’Alta Velocitat amb França com una prioritat des del dia després de recobrar l’autonomia.

El tren que ens arriba és tardà, inacabat i radial entorn la gran capital. L’Alta Velocitat, serà aquí de veritat quan vingui de França i connecti Barcelona, Catalunya i Espanya amb Europa. No hi ha, doncs, gaire a celebrar. El tren que ha d’arribar està lluny. Ha arribat un petit ramal. Plasma la metàfora de l’Espanya d’avui. Permetrà anar i venir amb major facilitat a Madrid. Confirma una Espanya centralitzada. L’AVE que arriba porta un retard de 20 anys; el que hauria d’haver arribat encara no ha sortit de l’estació. Correm el risc d’equivocar-nos de tren.

Article publicat al diari adn el dimarts 12 de febrer

Comentari (1)

Europeus vs. Italians

Clickeu aquest enllaç i mireu el video, veureu que en alguns aspectes no hi ha tanta diferència entre els italians i els espanyols…

http://tcc.itc.it/people/rocchi/fun/europe.html

(enceneu els altaveus)

Feu un comentari

Concert Orquestra Simfònica de l’ESMUC

Demà dijous 31 a les 19 hores l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC toquem a la Sala Pau Casals de L’Auditori. El programa serà: Wolfgang Amadeus Mozart: Concert per a clarinet i orquestra, KV622, en La major  i Dmitrij Sostakovic: Simfonia núm. 5, op. 47, en Re menor.

Clarinet solista: Ona Cardona. Direcció: Salvador Mas.

L’entrada és gratuïta. Hi esteu tots convidats!

Divendres tocarem el mateix programa a Vila-Seca a les 21′30h.

Feu un comentari

La broma de les 100 persones

Imagineu que aneu tranquilament pel carrer i us passa això:

Comentaris (3)

Duo Rolla

El passat 16 de desembre vaig tocar juntament amb la Núria Pujolràs a la Marató de Cambra que va organitzar l’ESMuC. Vam tocar el primer moviment (Allegro espressivo) del Duo III per a dos violes en Fa Major d’Alessandro Rolla.

Tot i que jo tenia febre… va anar bastant bé!

img_6992.jpg

 

Comentari (1)

BON ANY!

Encara que sigui tard, us desitjo un feliç any 2008. I no oblideu de… 

Feu un comentari

Kiwi!… :’(

Comentaris (5)

“Música en Compostela” – Agost 2007

blog.jpg 

Aquí deixo un petit recull de les fotos del curs de Santiago. Ha estat genial, uns dies fantàstics i amb gent encara més fantàstica. Si a la Maria no li sap greu ;) li copiaré i afegiré alguna coseta al comentari que ha fet sobre el curs… tants records i moments especials…

Santiago un any més.

Gaudeamus igitur… vosaltres sou músics?

Companys retrobats, companys nous, molta il·lusió. Fred… fred… una mica de sol… fred… fred… fred… Música de cambra, duets i quartets, quintets “bons” i “dolents” (viola de prestigio…) Ping-pong, nous jugadors, mateixos guanyadors? i mentrestant guitarrista estudiant a tot hora. Molts actes. Molts. Molts. Molts actes. Atacs de riure (jijiji Maria…) Conferències inacabables i poc preparades amb adormides per part d’alguns. Bones migdiades… Cafès amb llet a mig matí. La Conga… ballaruca sense parar! Composicions privades? Entrepans eixuts… Quiere provar un poco de tarta!!! Tenemos una oferta… Doña Dolores. Patates fregides i oli, molt d’oli. L’aula de la tele… Acudits bons, acudits no tant bons, acudits molt dolents. Maletes i vols amb turbulències. Unes sabates, que difícil comprar unes sabates! Una queimada… Converses que fan créixer. “Muy mal! Lo ha hecho usted muy mal!” La catedral amb les “arbotes”. El bota fumeiro! (encara no sé com s’escriu) Anem a caminar una mica? No te preocupes Pedro, no muy lejos. Xocolata calenta… L’Alameda. Quiere usted volaaaar?!? i podria seguir tota la nit. M’ho he passat molt bé… gràcies a tots.

Comentaris (3)

JONC – Juliol 2007

dibujo.jpg

Aqui deixo una petita mostra del que ha estat la JONC. Molt treball i esforç però alhora uns dies genials. Resumint es pot dir que… (copio un petit resum que ha fet la Joana al seu blog, no t’importa oi? :) )   

- ELS ENIGMESSSSSSSSS!!!!!!!!! pels que no ho sabeu, ha sigut l’encontre dels enigmes! en sé un munt!! n’hi ha de molt divertits! quan vulgueu us els explico!!
- Les mitges parts sota el sol o les poques ombres, dins el bar fent un cafè o a l’spar comprant qualsevol cosa x menjar.
- El repertori fabulós a tocar (i a no tocar també).
- Les llistes x fixtar a dinar.
- La pujada a la seu cantant la trinca, el bona nit bons germans (la lluna la pruna) i altres…
- Els viatges x assajar a barcelona i x na a cantonigros (casa de antonio el grande) acompanyats de les mil cançons dels dibuixos animats de la infancia i de les pel·lícules varies, després.
- Les nits, dia si dia no, ballant al river o davant del river fins a les tantes, esquivant, o no, personal.
- Les mil hores d’assaig morint-nos a l’escenari o entre les butaques del públic.
-Les estones a l’hotel dormint migdiada,

- Els famosos tè’s després de dinar dels cuals només vaig assisstir-ne a un. (la son s’ho valia)
- Eiiiiiiii la caputxeta dolça!!!! ;)
- Els solos del bolero solitaris dalt l’escenari (olé x tots!)
- Els concerts amb el super motivat… 

- mmmmmmmmmm…… em sembla que… així que resalti, res més de la jonc…

Comentaris (4)

Queda prohibido. Pablo Neruda

Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarte un día sin saber que hacer,
tener miedo a tus recuerdos.

Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quieres,
abandonarlo todo por miedo,
no convertir en realidad tus sueños.

Queda prohibido no demostrar tu amor,
hacer que alguien pague tus deudas y el mal humor.

Queda prohibido dejar a tus amigos,
no intentar comprender lo que vivieron juntos,
llamarles solo cuando los necesitas.

Queda prohibido no ser tú ante la gente,
fingir ante las personas que no te importan,
hacerte el gracioso con tal de que te recuerden,
olvidar a toda la gente que te quiere.

Queda prohibido no hacer las cosas por ti mismo,
tener miedo a la vida y a sus compromisos,
no vivir cada día como si fuera un ultimo suspiro.

Queda prohibido echar a alguien de menos sin
alegrarte, olvidar sus ojos, su risa,
todo porque sus caminos han dejado de abrazarse,
olvidar su pasado y pagarlo con su presente.

Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen mas que la tuya,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha.

Queda prohibido no crear tu historia,
no tener un momento para la gente que te necesita,
no comprender que lo que la vida te da, también te lo quita.

Queda prohibido no buscar tu felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva,
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin ti este mundo no sería igual.

Pablo Neruda.

Comentaris (3)

Handel-Halvorsen: Passacaglia. Perlman i Zukerman

M’encanta… escolteu, escolteu!


Feu un comentari

Entrades més antigues »